Sender Joan Maragall. La fageda d'en Jordà

[CA] Sender Joan Maragall. La fageda d'en Jordà

L'itinerari és curt i planer, ideal per passejar pel cor de la fageda d'en Jordà, admirar-ne l'encís i submergir-se plenament en la seva atmosfera peculiar. És especialment recomanable fer l'excursió a la tardor, quan el color groc i rogenc de les fulles atorga un aspecte policromat de gran bellesa a aquest antic bosc caducifoli.
Ruta senyalitzada.

0,00 km (571 m). Se surt de l'aparcament de l'Àrea de Can Serra -situat al km 4 de la carretera GI-524 d'Olot a Santa Pau- en direcció sud. Es travessa la carretera pel pas soterrat.

0,07 km (571 m), 0 h 01 min. S'arriba a les escales que baixen a la fageda d'en Jordà. La ruta està senyalitzada amb plaques del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa com a itinerari 2. Al llarg del camí, es trobaran estaques amb un rombe blau que caldrà anar seguint. Poc abans de les escales, es troba a mà dreta el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall, on es pot llegir el famós poema que li va inspirar aquest bosc. Un cop s'han baixat les escales, el sender s'endinsa tot seguit a la fageda i duu fins al peu d'un gran tossol, que s'haurà de voltar completament.

0,50 km (566 m), 0 h 07 min. S'accedeix al peu del tossol i es gira a la dreta (O).

0,55 km (566 m), 0 h 08 min. Hi ha un encreuament de senders senyalitzats. Cal agafar el de l'esquerra (S).

0,80 km (566 m), 0 h 12 min. S'arriba al punt on es completa la volta al tossol. Es torna a l'aparcament continuant a la dreta (N) pel mateix camí de l'inici.

1,29 km (571 m), 0 h 18 min. Aparcament de l'Àrea de Can Serra, punt de partida i final de l'itinerari.

La fageda d'en Jordà

Protecció. La fageda d'en Jordà és avui una de les 26 reserves naturals que hi ha al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquesta protecció assegura la seva existència com a bosc i regula els usos que hi són permesos.

No s'hi pot edificar. És una zona de repoblació cinegètica i, per tant, no s'hi pot caçar -excepció feta del senglar- i les intervencions forestals que s'hi duguin a terme han d'estar destinades a millorar el bosc, però no a explotar-lo amb criteris únicament comercials.

Les úniques activitats permeses a la fageda d'en Jordà són les que tenen finalitats científiques o pedagògiques. La circulació de vehicles queda reservada als veïns i a les necessitats de gestió. Cal que els visitants segueixin les instruccions que conté el fulletó del parc natural.

Geologia. La fageda d'en Jordà creix sobre una colada de lava del volcà del Croscat. El relleu és ondulat, ple de petits turons de dimensions variables que localment es coneixen amb el nom de tossols. La colada de lava es va escolar sobre una zona d'aiguamolls, que van evaporar-se en entrar-hi en contacte per altes temperatures (1000°C). El vapor d'aigua es va introduir dins la lava i va deformar-ne la crosta, parcialment solidificada, fins a trencar-la. Com a resultat de tot plegat, es van formar els diversos bombaments que es poden veure, recoberts de fragments de basalt.

Mai no ha estat possible aprofitar aquestes terres per al conreu. De fet, la colada de lava damunt la qual s'assenta rep el nom científic de malpaís. Aquesta ingratitud ha salvat el bosc i per això avui encara pot ser admirat.

Vegetació. La fageda és un tipus de bosc caducifoli i, per tant, presenta un aspecte molt diferent segons l'època de l'any. La tardor és especialment atraient per la gamma de colors rogencs i daurats que agafen les fulles abans de caure. Tanmateix, l'encant del bosc és també considerable a les altres estacions: a l'hivern, per la grisor dels troncs, que destaquen sobre un terra cobert de fulles seques i, a l'estiu, per la penombra frescal creada per les fulles que es disposen paral·lelament al sol i impedeixen que els raigs solars travessin entre les branques.

A més del faig, hi ha alguns roures esparsos als llocs més assolellats. El sotabosc és molt pobre perquè hi arriba poca claror i les plantes no es poden desenvolupar. A la primavera hi floreixen, no obstant, anemones i ranuncles de gran bellesa. També s'hi pot trobar l'el·lèbor verd, el boix i el grèvol.

[ES] Sendero Joan Maragall. La Fageda d'en Jordà

El itinerario es corto y llano, ideal para pasear por el corazón de la Fageda d'en Jordà, admirar su encanto y sumergirse plenamente en su atmósfera peculiar. Es especialmente recomendable hacer la excursión en otoño, cuando el color amarillo y rojizo de las hojas otorga un aspecto policromado de gran belleza a este antiguo bosque caducifolio.
Ruta señalizada.

0,00 km (571 m). Se sale del aparcamiento del Àrea de Can Serra -situado en el km 4 de la carretera GI-524 de Olot a Santa Pau- en dirección sur. Se cruza la carretera por un paso subterráneo.

0,07 km (571 m), 0 h 01 min. Se llega a las escaleras que bajan a la Fageda d'en Jordà. La ruta está señalizada con placas del Parque Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa como itinerario 2. A lo largo del camino, se encontrarán estacas con un rombo azul que habrá que ir siguiendo. Un poco antes de las escaleras, se encuentra a mano derecha el monolito erigido en memoria del poeta Joan Maragall, donde se puede leer el famoso poema que le inspiró este bosque. Una vez se han bajado las escaleras, el sendero se adentra en el hayedo y lleva hasta el pie de un pequeño cerro (tossol), que se deberá rodear completamente.

0,50 km (566 m), 0 h 07 min. Se accede al pie del pequeño cerro (tossol) y se gira a la derecha (O).

0,55 km (566 m), 0 h 08 min. Cruce de senderos señalizados. Hay que tomar el de la izquierda (S).

0,80 km (566 m), 0 h 12 min. Se llega al punto donde se completa la vuelta al pequeño cerro o tossol. Se vuelve al aparcamiento continuando a la derecha (N) por el mismo camino del inicio.

1,29 km (571 m), 0 h 18 min. Àrea de Can Serra, punto de partida y final del itinerario.

La Fageda d'en Jordà

Protección. La Fageda d'en Jordà es hoy una de las 26 reservas naturales que hay en el Parque Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Esta protección asegura su existencia como bosque y regula los usos que están permitidos.

No se puede edificar. Es una zona de repoblación cinegética y, por tanto, no se puede cazar -excepto el jabalí- y las intervenciones forestales que se realicen deben estar destinadas a mejorar el bosque, pero no a explotarlo con criterios únicamente comerciales.

Las únicas actividades permitidas en la Fageda d'en Jordà son las que tienen fines científicos o pedagógicos. La circulación de vehículos queda reservada a los vecinos y a las necesidades de gestión. Es necesario que los visitantes sigan las instrucciones contenidas en el folleto del parque natural.

Geología. La Fageda d'en Jordà crece sobre una colada de lava del volcán del Croscat. El relieve es ondulado, lleno de pequeñas colinas de dimensiones variables que localmente se conocen con el nombre de tossols. La colada de lava se deslizó sobre una zona de humedales, que se evaporaron al entrar en contacto con tan altas temperaturas (1000° C). El vapor de agua se introdujo dentro de la lava y deformó su corteza, parcialmente solidificada, hasta romperla. Como consecuencia de todo ello, se formaron los relieves que se pueden ver, recubiertos de fragmentos de basalto.

Nunca ha sido posible aprovechar estas tierras para el cultivo. De hecho, la colada de lava sobre la que se asienta recibe el nombre científico de malpaís. Esta ingratitud ha salvado el bosque y por eso hoy todavía puede ser admirado.

Vegetación. El hayedo es un tipo de bosque caducifolio y, por tanto, presenta un aspecto muy diferente según la época del año. El otoño es especialmente atrayente por la gama de colores rojizos y dorados que cogen las hojas antes de caer. Sin embargo, el encanto del bosque es también considerable en las otras estaciones: en invierno, por el gris de los troncos, que destacan sobre un suelo cubierto de hojas secas y, en verano, por la penumbra fresca creada por las hojas que se disponen paralelamente al sol e impiden que los rayos solares atraviesen entre las ramas.

Además del haya, hay algunos robles dispersos en los lugares más soleados. El sotobosque es muy pobre porque llega poca luz al suelo y las plantas no se pueden desarrollar. En primavera florecen, sin embargo, anemonas y ranúnculos de gran belleza. También se puede encontrar el eléboro verde, el boj y el acebo.

[EN] Joan Maragall path. La Fageda d'en Jordà

The itinerary is flat and short, ideal for a stroll through the Jordà beech wood, to savour its charm and absorb its special atmosphere.
Marked trail.