L’exposició al Palau Robert, “Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes, un dona davant una època”, pretén recuperar, d’una manera especial per a les noves generacions, la figura d’aquesta extraordinària concertista d’arpa, compositora, escriptora i activista en defensa dels drets de les dones i dels sectors més explotats, compromesa amb l’abolició de formes de violència del seu temps: la guerra, la dominació, l’esclavatge i la pena capital.
La nova proposta expositiva, que té com a comissària la professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona, Lorena Fuster, es pot visitar del 21 de juliol al 4 d’octubre, a la Sala 2. La mostra reconstrueix la història de Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes (Barcelona,1861–Santa Cruz de Tenerife, 1926) a partir de les notícies de la premsa internacional, les cartes recuperades i, sobretot, d’un àlbum que Clotilde i la seva mare van compilar i que la Biblioteca de Catalunya va adquirir el 1999. Un àlbum de 76 fulls que aplega fotografies, targetes de visites, correspondència, programes i reculls de premsa.
Clotilde Cerdà i Bosch és filla de l’enginyer Ildelfons Cerdà, responsable del projecte urbanístic de l’Eixample, i de Clotilde Bosch, pintora. A tres anys, a causa de la separació del matrimoni, Clotilde deixa la seva llar de Barcelona per marxar amb la seva mare cap a Madrid, i d’allà a Roma, París i Viena. El seu bateig artístic com a Esmeralda es deu a l'escriptor francès Victor Hugo, que li dona el nom de la protagonista de la seva novel·la Nostra Senyora de París. La reialesa espanyola, segurament la mateixa Isabell II, completa el nom artístic amb Cervantes, recordant l’autor d’El Quixot.
Oberta del 21 de juliol al 4 d'octubre a la Sala 2.